Via d'administració

VIA ORAL: és la principal via d'administració. Pot ser administrada de dues formes:

a) Formes orals líquides: acció terapèutica més ràpida. 

• Gotes: són solucions on el principi actiu està concentrat. La seva dinàmica és ingerir-les de forma gradual. 
• Xarops: forma farmacèutica que consisteix en una solució aquosa amb una alta concentració de carbohidrats com la sacarosa, sorbitol, dextrosa, etc; de consistència viscosa, en la que es troben dissolts els principis actius i additius. 
• Tisanes: són infusions amb baixa concentració de principis actius. Són les més segures durant la seva utilització. La base és una o diverses herbes medicinals i es dilueixen generalment en aigua calenta; poden ser endolcides amb qualsevol edulcorant per millorar el seu sabor. Hi ha diferents preparacions: 

      - Infusions: s'extreuen les propietats de les plantes abocant aigua calenta i deixant              reposar durant 5 o 10 minuts. 
      - Coccions: es bull la part més dura de la planta durant 30 minuts a foc lent.
      - Maceracions: es deixa reposar l'herba medicinal des de 6 hores fins setmanes per  tal         d'extreure el principi actiu. 

b) Formes orals sòlides: les més freqüents per a l'administració oral són:

• Comprimits: són formes farmacèutiques solides que contenen, en cada unitat, un o dos principis actius. S'obtenen aglomerant, per compressió, un volum constant de partícules. S'administren generalment per deglució, tot i que es poden donar altres possibilitats. 
• Càpsules: són preparacions de consistència sòlida formades per un receptacle dur o tou, de forma i capacitat variable, que contenen una unitat posològica de medicament. Aquest contingut pot ser de consistència sòlida, líquida o pastosa i estar constituït per un o més principis actius. El receptacle es desfarà per l'acció dels sucs gàstrics o entèrics (segons la formulació), alliberant doncs el principi actiu. 
• Granulats: agregats de partícules de pols que inclouen principis actius, sucres i coadjuvants diversos. Es presenten en forma de petits grans de gruix uniforme i forma irregular. Hi ha granulats de diferents tipus: efervescents, recoberts, gastroresistents i d'alliberament modificat. 
• Píndoles: preparacions sòlides i esfèriques, destinades a ser deglutides íntegrament. Cada unitat conté un o més principis actius interposats en una massa plàstica. Es troben en desús ja que han estat substituïdes pels comprimits i les càpsules. 
• Pastilles: són pastilles per a diluir a la cavitat bucal. Es diferencien de les píndoles per la seva mida i dels comprimits per la tècnica d'elaboració. Els seus components principals són la sacarosa, un aglutinant i un o més principis actius. 
• Liofilitzats: són preparacions farmacèutiques que es dissolen en aigua. Els més utilitzats són els sobres que són mono dosis o granulats que es dissolen en aigua (poden ser efervescents per facilitar la dissolució.  

VIA TÒPICA: utilitza la pell i les mucoses per a l'administració del fàrmac. La característica d'aquesta via es que es busca el efecte a nivell local. Els excipients per a les formulacions galèniques són líquids, pols i greixos.

• Locions: són molt útils en inflamacions superficials. 
• Pomades: és una greix o substància que presenta un aspecte semi-sòlid. Milloren la pell seca i esquerdada, son excel·lents per retirar crostes o escames. Admeten gran quantitat de principis actius.
• col·liris: forma farmacèutica que consisteix en una solució que conté un o més principis actius i additius. És aplicable només a la conjuntiva ocular. Ha de ser totalment transparent, estèril, isotònica i amb un pH neutre.

VIA PARENTERAL: Depenent de la zona d'injecció pot ser:

• Via intravenosa: proporciona un efecte ràpid del fàrmac. També pot presentar greus inconvenients, com la incompatibilitat entre els dos principis actius administrats conjuntament per la mateixa via. 
• Via intraarterial: utilitzada en el tractament quimioteràpic de determinats càncers; permet obtenir una màxima concentració del fàrmac en la zona tumoral, amb uns mínims efectes sistèmics. 
• Via intramuscular: s'utilitza amb fàrmacs no absorbibles per via oral o davant la impossibilitat d'administrar el fàrmac per altra via. Aquesta via és molt utilitzada per l'administració de preparats d'absorció lenta i prolongada.
• Via subcutània: és de característiques similars a la via intramuscular però la velocitat d'absorció és molt menor. aquesta velocitat pot ser incrementada o disminuïda per diversos mitjans. No pot utilitzar-se amb substàncies irritants ja que pot provocar necrosis del teixit. 

VIA RECTAL: 

• Supositoris: són preparats de consistència sòlida i forma cònica i rodona en un extrem. Tenen una mida de 3-4 cm i un pes de 1-3 g. Cada unitat inclou un o més principis actius, incorporats a un excipient que no ha de ser irritant, el qual ha de tenir un punt de fusió inferior als 37ºC.
• Pomades rectals. 

VIA INHALADA: 

• Aerosols: són dispositius que contenen solucions o suspensions de un principi actiu, envasades en un sistema a pressió de forma que, al pressionar la vàlvula es produeix l'alliberament del principi actiu en micro-gotes.
• Inhaladors de pols sec: a partir del medicament en estat sòlid, s'alliberen partícules suficientment petites de forma sincrònica amb la inspiració; la força de la inhalació arrossega el producte. 
• Nebulitzadors: són dispositius que fan passar una corrent d'aire sobre un líquid que porta el principi actiu dissolt. Es generen partícules uniformes i molt fines del principi actiu (líquid) que són inspirades juntament amb l'aire que injecta el nebulitzador. Aquest sistema permet que el fàrmac penetri més profundament a les vies aèries. 

A continuació us fico un quadre per comparar les avantatges i inconvenients que té cada via però abans s'ha de saber el que es el LADME. Aquest procés s'ha de tenir en compte a l'hora de dissenyar la forma farmacèutica*.El LADME és el procés que fa el medicament desde que entra fins que surt del cos. La paraula la formen les primeres lletres de cada fase del procés en castellà.

     L: liberación. Alliberació del medicament de la forma farmacèutica.  

     A: absorción. Quan la substància arriba a la sang.

     D: distribución. A través de la sang, la substància arriba al òrgan diana**.

     M: metabolisme. Els fàrmacs es destrueixen en arribar al fetge.

     E: excreción. La substància s'elimina del cos a través de l'orina, la suor...

	AVANTATGES	INCONVENIENTS
VIA ORAL	Fàcil administració	Distribució lenta, metabolisme elevat
VIA TÒPICA	Absorció ràpida, distribució ràpida	Potència baixa
VIA PARENTERAL	Distribució i absorció bones, metabolisme baix	Administració molesta
VIA RECTAL	Absorció molt bona, metabolisme baix	Administració molesta
VIA INHALADA	Distribució bona, no hi ha metabolisme	Irritant

*forma farmacèutica: forma en la que està disposat el medicament

**òrgan diana: òrgan on va destinat el medicament